CÀRCER
información en castellano / informació en castellà

Càrcer (oficialment i en valencià Càrcer) és un municipi de la Comunitat Valenciana pertanyent a la comarca de la Ribera Alta, en la província de València (Espanya). Es troba ubicat, així mateix, en la Vall de Càrcer (també cridat "Vall Farta").

Geografia

Les seues terres es troben regades pels rius Xúquer al nord, i el riu Sellent a l'oest. Es troba aigües baix de la Presa de Tous, enclavat entre tres muntanyes que, formant una barrera natural, separen les comarques de la Canal de Navarrés i la Costanera.

Des de València, s'accedix a esta localitat a través de la a-7 i després prenent la CV-560.

Localitats limitrofes

El terme municipal de Càrcer limita amb les localitats següents:

Alcàntera de Xúquer, Antella, Cotes, Gavarda, Xàtiva i Sellent, totes elles de la província de València.

Història

"Carzre", com pronunciaven els antics valencians, es troba situat en el centre de la vall de què va prendre el seu nom. Esta vall va ser coneguda amb els noms de Brolle i de les Flores. El botànic Cavanilles ho va denominar per la seua ubèrrima producció, Vall-Farta, i Madoz, allà per l'any 1846, la va cridar vall de la Mort. Estes denominacions responien a un autèntic sentit de la realitat. Abans que s'introduïra en ell el cultiu de l'arròs era bell, sa, fresc alegre i plàcid, convidant a disfrutar d'una vida plàcida i tranquil.

Però amb la introducció del cultiu de l'arròs la bella vall es va convertir en un lloc pestilent, sepulcre dels seus propis habitants que, majoritàriament, trobaven prematura mort a causa de les epidèmies de paludisme.

Segons el pare Lerchundi, Carzre significa en àrab setge de repòs, quietud i tranquil·litat. No obstant això, el nom és, segons pareix, llatí i deriva de la situació geogràfica de la vall, semblant a la d'una presó, els murs de la qual estan constituïts, en este cas per les serres de Gavarda i Antella, Montot i Realeng, que ho rodegen pels costats nord, oest i sud; la porta d'entrada queda a l'est, en l'espai existent entre l'esperó de la serra de Gavarda i el del Castellet de Senyera.

Càrcer degué nàixer arran de l'ocupació de la vall pels àrabs, allà pels anys 713 o 714. Així pareixen indicar-ho les restes trobades. Proves d'esta afirmació constituïxen també la desapareguda església, que abans va ser mesquita; les fàbriques de ceràmica i taulellets; el no haver-se trobat, fins ara, restes d'utensilis o habitacions d'èpoques anteriors als musulmans; i, finalment, els noms d'algunes partides, com la del Ravalet, derivada de la paraula àrab rahal, que significa raval, i la del Socá, corrupció de Xocá, nom d'un poblat desaparegut que fa temps que es trobava situat en dita partida.

Nominalment almenys, el primer senyor de Càrcer va ser el senyor Pedro Fernández, senyor d'Albarrasí i d'Azagra, a qui el rei el senyor Jaume I ho va concedir en 5 d'agost de 1237, és a dir, cinc anys abans de la reconquista de la vall i mentres el sobirà es trobava assetjant per segona vegada la ciutat de València. És possible que esta donació fóra revocada, o que el senyor Pedro Fernández no prenguera possessió del poble, ja que en 1242 Jaume I torna a concedir l'alqueria crida Càrcer, amb les seues pertinences -excepte molins i forns-, a Gonzalbo Juan Domínguez, a Sebastián, consobrino de Martín de Sicília i a altres quaranta-set pobladors. En el mateix any el rei va fer donació de terres de la vall a altres vint persones .

Escolano parla de Càrcer en els termes següents: "[[arran de Sumacárcer es requesta sobre la ribera del Xúquer el lloc de Càrcer o Carzre, com pronunciaven els primers valencians de la conquista. Les seues cases, prop de dos-centes de moriscos i a nivell llaurades, que amb les séquies i totes elles i els seus carrers tan curiosament d'aigua clara que creuen per elles i els molts parrals que en forma de porxos cobrixen les portes de les cases, fan el lloc un dels plàcid i graciosos del regne.]]"

Altres antecedents deixen entreveure l'existència, en temps remots, d'un carrer en què habiten cent donzelles simbolitzades en les cent parres que l'ombrejaven i adornaven. Este gran carrer de les cent parres devia ocupar els terrenys que hui formen les partides de la Senyoria i Ravalet. El seu traçat va ser segurament prou irregular, amb trajectes rectes i altres formats per corbes més o menys tancades. Al llarg de tota ella degueren discórrer, a cel obert, les séquies del Racó i de la Senyoria, que, com és característic en els poblats àrabs, formarien una espècie de canal de circumval·lació destinat al reg i als desaigües. Anys després, desapareixerien les parres, el bell carrer es va cridar de l'Olivera a causa de què va créixer en ella.

Segons l'historiador Diago, documents anteriors a 1384 acrediten l'existència de fàbriques de ceràmica a Càrcer i fins citen alguns noms de ceramistes que van viure entre els anys 1317 i 1326. Però així com les fàbriques de ceràmica de Paterna van ser absorbides per les creades en el veí poble de Manises, les de Càrcer van desaparéixer amb la despoblació ocasionada per les freqüents epidèmies, despoblació terriblement agreujada per l'expulsió dels moriscos, qui a l'anar es van portar amb si l'art de la fabricació, ja que els cristians que van quedar, per falta de mans o de tècnics, es van sentir incapaços de mantindre estes indústries.

Que Càrcer va ser ric i important ho testifica també el fet que al fixar el rei el senyor Jaume el Conquistador la primera contribució que va imposar als moros després de la Reconquista, en 24 de setembre de 1257, exigira als de Càrcer i Sumacárcer - ja que esta població depenia de la primera- el pagament de cent besants, quantitat igual a què exigia als moros d'Alzira, i mitat de què va sol·licitar dels de València, la contribució del qual va fixar en 200 besants.

En esta primera contribució imposada pel rei el senyor Jaume al regne de València, figuren només vint-i-sis pobles, sent de suposar que serien els més importants, i entre tots els de la vall únicament Càrcer apareix en la relació.

Està documentada extensament la bellesa i tranquil·litat de la vall, en el que devia abundar la caça, com ho prova una provisió de 1526 existent en l'Arxiu Municipal de Xàtiva, en la que es disposa que vagen caçadors a la vall de Càrcer a caçar francolíns (espècie de perdiu, extingida actualment a Europa) per al Duc de Calàbria.

Administració

Llista d'alcaldes que han exercit el seu mandat des de l'1 de juny de 1871 fins a les primeres eleccions democràtiques

Llista d'alcaldes perìode NO democràtic

Legislatura	Toma de possessió	Nom de l'Alcalde	Partit Político
	1/6/1871	Vicente Moragues Sales
	1/2/1872	Agustín Molla Conca
	27/9/1872	Salvador Aliaga Vea
	4/2/1873	Juan Bautista Pascual Martinez
	11/7/1873	Juan Bautista Ayuso Cueves
	26/9/1873	Antonio Pla Penaba
	26/3/1874	Juan Bautista Ayuso Cueves
	26/4/1874	Máximo Daries Borja
	11/6/1874	Salvador Carbonell Pavía
	16/11/1875	José Carbonell Peris
	22/9/1876	Bautista Pascual Martinez
	26/11/1876	Antonio Pla Penalba
	22/8/1878	José Carpí Bosca
	1/7/1881	Andrés Cueves Garulo
	1/7/1885	Francisco Botella Suñer
	1/7/1887	José Pascual Daries
	18/4/1891	Agustín Bono Mollá
	1/7/1891	Francisco Cueves García
	13/7/1893	Agustín Bono Mollá
	1/1/1894	Miguel Lorente Estarelles
	1/7/1895	Aurelio Suñer Martí
	15/12/1897	Tomás Pascual Daries
	1/7/1899	Laureano Momblanch Vidal
	10/4/1902	Miguel Borja Abad
	13/7/1902	Vicente Ribelles Pascual
	14/10/1903	Felipe Carbonell Momblanch
	1/1/1906	Laopoldo Momblanch Fuentes
	1/7/1909	Miguel Lorente Estarelles
	1/1/1912	Casimiro García Mollá
	1/1/1914	Aurelio Suñer Martí
	1/1/1916	Blas Mañez Bru
	1/1/1918	Miguel Lorente Estarelles
	2/9/1919	José Pascual Bru
	1/4/1920	Antonio Hernández Mollá
	1/4/1922	José Borja Perales
	2/10/1923	Casto Momblanch Fuentes
	4/10/1923	Bautista Monar Pavía
	24/3/1924	Francisco Pla Micó
	26/2/1930	Bautista Monar Pavía
	10/6/1930	Aurelio Suñer Martí
	14/4/1931	José Borja Perales
	16/10/1931	José Daries Cuenca
	22/2/1936	Rafael Gozalbo Moragues
	1/2/1937	José Varoch García
	24/4/1938	Rafael Gozalbo Moragues
	29/1/1939	Juan Bautista Lloret Verdú
	13/3/1939	Evaristo Guillem Boluda
	29/3/1939	Enrique Mateu Zorraquino
	8/6/1941	Aurelio Suñer Monar
	2/11/1943	Federico Barberá García
	8/11/1948	Francisco Pla Sanz
	12/2/1951	Leopoldo Carbonell Benavent
	16/9/1955	José Monar Gozalbo
	4/12/1961	José Garcés Lloret

Llista d'alcaldes des de les primeres eleccions democràtiques.

Llista d'alcaldes des de les primeres eleccions democràtiques.

Legislatura	Toma de Possessió	Nom de l'Alcalde	Partit Polític
1979-1983	23/4/1979	Miguel Daries Gomis	Agrupación De Electores Independientes
1983-1987	23/5/1983	Laureano Suñer Carbonell	PSOE
1987-1991	15/6/1987	Ricardo Lloret Ibañez	PSOE
1991-1995	15/6/1991	José Carbonell Fons	PSOE
1995-1999	17/6/1995	José Antonio Juanes Escrivá	PSOE
1995-1999	20/2/1997	Aurelio Hernández Monar	PP
1999-2003	3/7/1999	Aurelio Hernández Monar	PP
2003-2007	14/6/2003	Demetrio Enrique Benavent Lodroñ	PP
2007- * * *	16/6/2007	Marta Hernandis Martínez	PP

 

Demografía

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
2.058	2.005	2.010	2.022	2.034	2.070	2.018	2.026	2.040

Economía

L'agricultura és l'activitat més important. Basada en el cultiu i comerç predominant de la taronja i fruiters variats. Pel que fa a la indústria, este sector està dedicat majoritàriament a la manipulació i envasament dels cítrics. Encara que hi ha altres indústries menors.

Monuments

Com a monument cal destacar l'Església Parroquial de l'Assumpció del segle XVIII.

Paratjes Naturals i pintorescos

Cal destacar la desembocadura del riu Sellent com a lloc d'interés paisatgístic.
Imprescindible la visita a la Séquia Escalona en el tram en què creua el riu Sellent per mitjà de "l'Arcà", un aqüeducte restaurat per efectes de la riuada d'octubre de 1982.
La part antiga del poble o barri de "Sant Roc" la formen estrets carrers antics.
Una xicoteta presa en el Riu Sellent, a manera d'assut. "El Cano". Pintoresc lloc de pescadors visible des del mateix pont de la carretera.

Festes locals

El pare Joseph Gumilla

Càrcer és el lloc de naixement del Pare Joseph Gumilla, missioner jesuïta que en el [[segle XVIII] va explorar la conca del riu Orinoco i va escriure un llibre fonamental i de gran valor històric sobre el dit riu: GUMILLA, (Pare) Joseph. L'Orinoco il·lustrat i defés. Història natural, civil i geogràfica d'este gran riu i dels seus cabalosos vessants. Escrit en 1731. Edicions posteriors: 1745, 1791 i 1882. Versió francesa, 1758. Caracas: Acadèmia Nacional de la Història, Fonts per a la Història Colonial de Veneçuela, NÚM. 68, 1963.

Himne del municipi

 

Deguem al notable compositor i fill del poble, Antonio Rodriguez Castellà, el formidable pasdoble CÀRCER EN FESTES , himne de la localitat, des de l'1 d'agost de 1997.

Descarregar: "Càrcer en Festes" himne del municipi. mp3

Enllaços externs