Esglèsia de Benifairó de les Valls
Les restes del passat.
L’antiga
alqueria musulmana de Benifairó s’integrà
després de la reconquesta
al terme general de
Morvedre (Sagunt), sols separant-se
a partir de la
concessió del títol
de Baró de Benifairó a la Família
Vives de Canyamàs en
1471. La construcció del palau
senyorial existent data de la
primera dècada del segle
XVII, quan Joan Lluís
Vives de Canyamàs, ambaixador
de Felip III a la Gènova
renaixentista encarregà a
l’arquitecte italià Andrea
Lurago la seua realització.
Projectat com a un palau "a
uso de Gènova" amb
arcades de mig punt i falses
finestres i decoració amb
pedra picada i marbres importats
de Itàlia, contava
també amb un jardí
decorat amb estàtues i fonts de
marbre de carrara.
Les restes que hui es poden visitar encara recorden l’esplendor del projecte original, podent-se observar part de les arcades i pilastres adossades als murs, les quals converteixen el conjunt en un dels pocs exemples d’arquitectura civil del renaixement que es conserven arreu del País Valencià. El palau Vives es troba a hores d’ara en restauració planejant-se la seua utilització com a casa de cultura.
Esglèsia de Benifairó de les Valls
El carrer major i el carrer de baix amb els seus carrersFront al palau s’alça l' esglèsia parroquial, edificada a les darreries del segle XVIII en un estil barroc d’influència aragonesa. La façana, prou singular per al barroc valencià, generalment més senzill, combina influències tardo-barroques i neoclàssiques, visibles en la seua composició amb frontons corbats. L’interior s’articula amb tres naus formant planta de creu llatina tancada amb cúpula.