 |
|
|
|
|
La Indústria | |
|
|
Empreses Locals | |
|
|
Una de les principals
activitats econòmiques de la vila sempre ha sigut l’agricultura, encara
que actualment ja ha deixat de ser-ho, actualment són molts els albalatencs
que conbinen un altre treball amb l'agricultura a temps parcial. L'arròs: el procés de conreu de l'arròs, ja era practicat pels àrabs en tota la Ribera Baixa, on el llac de l'Albufera tenia en 1761 una superfície de 13.962 Ha., en 1.863 va passar a tenir 8.190Ha., i ja en 1.927, any en que es varen prohibir els aterraments de l’Albufera, es va quedar amb 3.114Ha. Aquesta reducció fou el fruit d'uns espectaculars moviments de terra que es portaven amb barca fins les parcel·les que es volien dessecar. En total des que 1.863 a 1.927 els llauradors aportaren 6 milions de tones mitjançant les barques i els cabassos per tal de guanyar-li al llac més terres de conreu. El
nostre arròs, segueix sent dels més productius del món, però es donen
inconvenients com és el gran consum d'aigua en un moment en que la resta
de regadius tenen carestia. El caràcter minifundista de les explotacions,
dona per cultivador una mitjana de 1'75 Ha., davant les 27'14 que tenen
a Sevilla, per tant açò és un fre important per tal d'assegurar la productivitat. Amb
la incorporació a la CEE, en 1.986 i amb la creació de la Unió Europea
en 1.993, s'exigeix una adaptació de l'arròs al mercat comunitari, que
s'inclina per l'arròs de gra llarg. Els cítrics: són el conreu que més simpatia per part dels propietaris de la terra com ho demostra la seva evolució recent: (en la Ribera del Xúquer).
El procés d'especialització d'algunes comarques a la citricultura començà a finals del segle XVIII en la Ribera Alta (Alzira i Carcaixent) on es plantaren els primers horts, però fou a mitjans de segle XIX quan s'expangué, degut a una sèrie de factors:
La gran expansió agrícola i comercial arribà al seu millor moment entre 1.925 i 1.930, però patí les dues crisis econòmiques i bèl·liques i no tornar a recuperar-se fins a 1960. L'entrada d'Espanya a la CEE i la creació de la UE, ha reactivat el sector citrícola i ha impulsat l'expansió del conreu i l'adopció de noves varietats (sobre tot de mandarines), amb un fort increment dels seus modests competidors (Marroc, Israel i Xipre).
Podeu ampliar les fotos fent-los clic Segurament aquesta gran expansió que s'ha donat en el conreu dels cítrics no s'hagués pogut fer si al mateix temps no s'haguera produït una diversificació del tipus d'arbres (navel, satsuma, clementina, sangunalli, navel-late etc. ) i s'haguera ampliat el període de la campanya. Així s'ha aconseguit oferir al mercat una major gamma de fuites durant un període de temps més llarg, evitant així la concentració de l'oferta en u na sola varietat i en molt pocs mesos (desembre a febrer) com era habitualment en les campanyes anteriors a 1.936. Les mandarines s'han convertit en el símbol de l'expansió més recent i es pot dir que des que l'any 1.985 no s'ha plantat cap altra cosa, i l'objectiu és ben clar; avançar la campanya citrícola i aconseguir una major especialització en el mercat internacional.
Entre les activitats econòmiques trobem per una part la indústria lligada a l’agricultura, representada per la cooperativa. També hi ha indústries de pintures i els seus derivats, de construcció de mobles i fusteria en general, les relacionades amb el metall i els ferratges, les de construcció, de joguines, etcètera, que amb el comerç i els servei constitueixen i amplien l’economia local, aquestos sectors estan creixent i ofereixen una major diversificació econòmica.
|
