Societat Musical d'Albalat 

Encara que l'origen de les bandes s’atribueix a formacions instrumentals militars en alguns casos d'inspiració francesa del segle XVIII, pensem que els antecedents també deuríem buscar-los en les antigues agrupacions de ministrils, de forta tradició a Albalat i en altres pobles veïns. Estos mateixos instrumentistes són els que més endavant s'encarreguen d'amenitzar les desfilades processionals, civils i religioses; tenint en compte de la freqüència amb què estos grups d'instrumentistes feien acte de presència en les habituals festes i celebracions que en esta vila se celebraven.

 En deslligar la institució organística (capella i cor) de l’emparament de la Corporació Municipal i l’Església, es transformen en agrupacions de caràcter civil recolzades per l'Ajuntament, i que no per això deixaven d'actuar en celebracions religioses com a Banda Municipal a finals del segle XIX.

 No es pot saber exactament quan es va fundar la Banda d'Albalat de la Ribera, però podem datar-la al voltant de la dècada del 1870-1880. Hi ha un document de l'any 1874 i un altre de 1877 en l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de la Vila que fa referència d'un pagament a la banda de música en gratificació per actuar en diverses festes religioses. També, en 1880 la banda actuava en algunes festes locals, doncs tenia una quantitat de 250 pessetes anuals assignada per l'Ajuntament. La seua utilització era de caràcter festiu i popular, amenitzant les festes locals en cercaviles i processons. 

El primer director de la banda, va ser el senyor Ignacio. Poc sabem d'ell, únicament que abans d'estar a Albalat també va estar com a director en la Societat Unió Musical de Sueca l'any 1848. D'ací podem observar que quan va vindre a Albalat era un senyor major, amb la qual cosa se'ns confirma la pròpia biografia del fill del nostre poble Eduardo Felip: "... als nou anys ha de suplir per mort al director de la Banda de Música del seu poble...“ probablement, la direcció de Felip va ser incapaç d'aglutinar a la Banda, perquè a partir de 1894 hi ha diversos documents en l'Ajuntament que ens indiquen la contractació d'altres bandes dels pobles veïns per a amenitzar les festes patronals. 

            No tenim més notícies de la Banda d'Albalat fins l'any 1904, on apareix com a director de la banda Juan Arrieta. Per estes mateixes dates, Eduardo Felip es trobava en la capital exercint la seua labor com a clarinet en la Banda Municipal de València, no és d'estranyar que buscara ell mateix a este director per a la banda d'Albalat, perquè Santiago Arrieta Gómez, pare de Juan Arrieta, tocava amb Felip en la Municipal de València. 

El mateix Juan Arrieta ens confirma la seua estada a Albalat en una carta que va escriure personalment a l'Ajuntament de València negant l'assistència de la banda d'Albalat al Certamen de la Fira de Juliol, on estaven invitats per a participar. 

            Després de la marxa de Juan Arrieta, l'any 1927, es va fer càrrec de la banda el director Ángel Martínez de Chamón, però aquest director no va arribar a quallar i prompte marxà a dirigir la banda de Navarrés i després la de Sumacàrcer. Amb aquesta baixa, la banda es va desfer, però un grup de músics i entusiastes van pensar continuar la banda, encarregant-se d'ella el músic que més sobreeixia, és a dir Alfredo Miedes.  

Durant esta època, l'agrupació va passar per diverses crisis, de tant en tant apareixen en les actes de l'Ajuntament que s'ha desfet la banda. Per exemple, al març de 1932 es desfà fins al mes de juny en què va funcionar de forma provisional; al novembre de 1933 es va tornar a desfer; al gener de 1934 un grup de músics va demanar a l'Ajuntament els instruments per a amenitzar els carnestoltes, etc. 

            Després de la Guerra Civil, la banda va quedar mutilada per la divergència dels seus membres. Llavors va ser quan Eduard Felip va exercir un gran paper en la nostra banda, fent de benefactor i fomentant al mateix temps l'art musical en el seu poble natal. Després de la contesa, l'Ajuntament va demanar consell a Eduardo Felip perquè buscara un nou director per a la banda, este va portar a José Parejas, passant Alfredo Miedes a exercir el càrrec de subdirector. 

Finalment, l'any 1943, l'Ajuntament va traspassar els servicis de la seua banda municipal a la Societat Ateneu Musical i Cultural, començant ací una segona etapa per a esta agrupació. Este  segon període comprén a partir del 5 de juny de 1943, data en què es va formar l'Ateneu Musical i Cultural, fins als nostres dies.  

El primer guardó que va obtindre la nostra banda durant este període va ser el 25 de juliol de 1945, on la Banda va guanyar el 1er premi en el Certamen de Bandes celebrat a Alacant. Però mig any després, José Parejas comunica el seu desig d'abandonar la banda per a anar-se'n a dirigir la d'Algemesí. De forma provisional es va fer càrrec el subdirector Alfredo Miedes, però es va demanar consell a Felip per a que buscara un nou director. 

            Després de les gestions pertinents, el 31 de maig de 1946 es va fer càrrec de la banda Juan Bañón Golf. Durant esta etapa podem observar que la banda estava auxiliada en tot moment pel mestre Felip. Com a prova d’això podem vore que a les festes patronals de l'any 1947, es van fer tres concerts: les primeres parts les va dirigir Juan Bañón i les segones Eduardo Felip. 

            Juan Bañón va estar com a director a Albalat fins el 2 de novembre de 1947, passant la direcció de la Banda a les mans d'Eduardo Felip. Este, animat pels seus paisans, es va fer càrrec amb molta il·lusió, a més era una època en què l'agrupació que ell dirigia professionalment, és a dir la Banda Municipal de Castelló, estava amb la seua plenitud i pensava fer el mateix amb la d'Albalat.  Però totes les setmanes viatjar de Castelló al seu poble natal era un inconvenient i hi havia setmanes que no podia desplaçar-se a causa de les seues obligacions amb la Municipal Castellonenca.   

A finals de 1950, la junta directiva era conscient que els assajos que es feien eren insuficients i va acordar buscar un nou director. Es va tornar a portar de nou a José Parejas, prenent possessió del càrrec el 2 de febrer  de 1951. Amb este director la banda va guanyar el primer premi en el certamen de pasdobles de Sueca, celebrat el 12 d'octubre de 1952. 

 El mestre Parejas va continuar a Albalat fins a gener de 1955, data en què va anar a dirigir la banda Municipal de Saragossa. Després d'esta baixa en la direcció, el 21 de gener de 1955, es va fer càrrec de l'agrupació Salvador Llavata Marco. Però d'ací en avant, la banda d'Albalat va entrar en un greu període de crisi, actuant només en processons i actes semblants fins a la dècada dels anys 70, data en què va tornar a ressorgir de la mà d’En  Vicente Granell Alonso.           

            Quan el mestre Granell es va fer càrrec de la banda, aquesta estava totalment desfeta, comptava amb pocs músics i un instrumental precari. Però el mestre Granell no es va acovardir, la seua primera labor va ser posar a punt la banda, elevar el nivell musical dels seus components i, al mateix temps, formar una bona escola d'educandos.

            El primer concert que va fer la banda sota la seua direcció va tindre un èxit rotund. També al cap de poc de temps es va renovar l'instrumental de l'agrupació. Amb En Vicente Granell la banda va obtindre un alt nivell artístic, per això només cal vore el palmarés de premis obtinguts en el Certamen de Bandes de la Ciutat de València sota la seua direcció: 2on Premi en la 2ª Secció en el 1980; 2on Premi en la 3ª Secció en el 1982 i Premi de la Conselleria de Cultura a la millor interpretació de l'obra de lliure elecció.

             Durant esta època, cal agrair molt especialment la labor exercida pel senyor Francisco Sarrió Serra, que sent l'organista de l'Església Parroquial, va ser un dels pilars fonamentals de l'escola d'educands, donant innumerables classes de solfeig i dictat musical. Només anomenem a una persona en esta labor, però són innumerables les que sense cap agraïment econòmic, han passat moltes hores de la seua vida donant classes de solfeig i instrument de forma desinteressada, és a dir, “per amor a la música”.

             Després de la marxa del mestre Granell la banda va passar per un període d'inestabilitats dins de la seua direcció. Així, en 1987 es va fer càrrec de la banda Isabel Costes. A l'any següent la banda va passar a mans d'Ernesto Artal.  Després es va fer càrrec de la direcció Enrique Naval. Però finalment va tornar a estar dirigida per Isabel Costes des de 1989 fins a 1991. 

            De1992 a 1993 la banda va estar sota la direcció del mestre Juan Luís Grau. Va ser també per esta mateixa època quan la societat va comprar un local situat en l'Avinguda del Pont Nº 1. A part de condicionar el jardí de 250 metres quadrats per a assajar durant l'estiu, en la planta baixa es va instal·lar l'escola d'educands, mentre que en la planta alta es va fer una sala d'assajos per a l'hivern. També caldria afegir, que este local va ser remodelat gràcies al programa de “Música 92“. 

            Des de l'any 1994 fins a l'actualitat la banda està dirigida per En Josep Escandell i Vila. Sota la seua batuta la banda ha obtingut els majors èxits de la seua història. L'any 1997 es va aconseguir el 3er premi en la 2ª secció en el Certamen de Bandes de la Fira de Juliol de València. En 1999 la nostra banda va aconseguir el 1er premi en el mateix certamen, a més d'aconseguir el 2on premi en el Certamen de Bandes de la Diputació de València. 

            Finalment en aquest mateix any la banda ha obtingut el 1er premi amb Menció Honorífica en el Certamen de Bandes de la Fira de Juliol de València amb una qualificació de 400 punts, és a dir, amb la màxima qualificació que pot donar el tribunal. Cal dir que esta puntuació només s'ha obtingut dins de la història del Certamen en tres ocasions, la primera per la Banda Unió Musical de Llíria, la segona vegada per la banda Santa Cecília de Cullera i aquesta última vegada per l'Ateneu Musical i Cultural d'Albalat de la Ribera. 

            També cal destacar la presència que ha tingut la banda donant concerts a l´estranger. Així, el 1987 l´agrupació viatja a Alemanya per a participar en l´Eurotref. Però ha sigut especialment a França: Le Havre, Montchanin, Bergerac, Mozac.