“Esta és la Carta de Gràcia i Seguretat atorgada per Jaume I per la G. de D. Rei d'Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i Sr. De Montispensulari (Montellier) a tota la població de Sarraïns que habiten a Eslida, Aín, Veo, Senguier, Palmes i Zuela, que es van reduir a servitud i van vindre a parar vassalls seus. Així els concedix:

1r.- Que posseïsquen les seues cases i possessions en tots els termes amb tots els límits, entrades i eixides, en regadiu i secà, llaurats i no llaurats i tots els seus horts i plantacions, i exploten les seues aigües com va ser costum en temps dels sarraïns, i les dividisquen i distribuïsquen segons entre ells va ser costum en temps dels pagans, i no tiren els cristians ni a qualsevol altre d'una altra religió per causa d'habitar en els seus termes o territori sense voluntat dels mateixos.

2n.- Ni ningú s'opose als pastos dels mateixos o al bestiar, i estiguen estalvis i segurs en les seues persones i coses, i puguen anar per tots els termes per a tractar els seus negocis sense oposició dels cristians; ni que els Alcaydes dels castells ni les seues gents els imposen els tributs de llenya, bèsties i aigua, ni una altra servitud dels castells, ni obren contra el dret en les seues cases, ni en les vinyes, arbres i fruits, ni prohibisquen practicar en les mesquites o fer oració en aquells dies d'ornament i en les seues festes i altres dies, sinó que obren segons la seua Llei i puguen ensenyar els llibres del Coran i tots els llibres d'Alà, la seua Llei i Alcpci com pertanyents a les seues mesquites. I els Alcaydes jutgen les seues causes segons el poder d'aquell sarraí que estarà a Eslida, per a efecte de cassació de particions i compravenda i totes les altres causes, segons Llei d'ells.

3r.- Els sarraïns que volgueren anar-se'n d'allí, poden vendre les seues heretats i cases als sarraïns que habiten allí mateix, i els agents no s'oposen. Ni per açò, que els sarraïns que habiten allí facen oposició a l'Alcayde del castell i estiguen segurs en les persones i coses, i família i fills a l'anar per mar i per terra; i no facen frau sobre les seues heretats, excepte del delme del blat, dacsa, ordi, mill, lli i llegums.

4t.- Els delmes es paguen en l'era, i donen la mol del forn al forner en aquella part que solien donar en els temps dels pagans.

5t.- I quan volgueren poden anar a veure els seus parents on estigueren; i els morts siguen soterrats en els seus cementeris sense oposició; ni que siguen despedits.

6é.- I “Calonies” (garanties) siguen donades segons la seua Llei i no donen una altra hortalissa, a saber: de ceps, carabasses ni altres fruits de la terra a no ser els supradits.

7é.- Dels seus arbres i fruits i parres no donen el delme, però donen el delme de les vinyes i donen així mateix dels bestiars, segons el que acostuma.

8é.- I els cristians no siguen hostatjats en les seues cases i heretats llevat que, els sarraïns ho volgueren. I els cristians no vagen contra els sarraïns a no ser per mediació del sarraí que represente la Llei. I els sarraïns de tals castells recuperen les seues heretats on estigueren abans, excepte els de València i Borriana.

9é.- I dels ruscos i de les coses pertanyents a les bèsties no es done res a no ser el que prediu. I si un sarraí morira, el seu successor herete la seua heretat. I els sarraïns que volgueren ajuntar-se fora de la Vila puguen fer-ho sense oposició de l'Alcayde i servitud.

10é.- I aquells d'Eslida, Ayn, etc.. estan exempts durant un any de totes estes coses a partir del dia en què el Sr. Rei va atorgar esta Carta. I acabat l'any, se serviran com està establit més amunt. I el Sr. Rei rep als mateixos davall el seu domini i protecció.

11é.- Donat a Artana el 29 de maig de l'any del Senyor en 1.242. Testimonis d'esta Carta: El Mestre del Temple, Mestre de l'Hospital, Guillermo d'Entenza; Eximi de Focio, Eximi de Pedro, comanador d'Alcanyís, Germà Garcés. Firmat, Jaume I per la Gràcia de Déu. Rei d'Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i Senyor de Montispensularí, que lloem i concedim tot el que s'ha dit com dalt es conté. Jo , Guillermo, escrivà del Sr, Rei, per mandat seu, ho transcric el dia i any prefixat”