PLÀNOL D'AÍN

L'accidentat relleu del seu emplaçament, desplegat sobre les faldes circumdants del Pic Espadà, ha configurat la seua peculiaritat i identitat urbanística que encara conserva l'arreplegament,i senzillesa de la vida rural, amb empinats i estrets carrers d'ascendència moruna, on sol i ombres juguen al voltant del blanc de les cases.

Només entrar al poble a mà esquerra, destaca un xicotet Jardí.

L'Església Parroquial, del segle XVIII, presidix el monticle sobre el qual s'assenta la població, dedicada a Sant Miquel, presenta una nau amb columnes estil corint, capelles laterals i volta de canó. Antiga mesquita en l'època àrab, al seu voltant es van anar construint els carrers. Destaca la Torre de Carreus (Silleria) sobre el conjunt. En el seu interior, un llenç de Sant Ambròs del segle XIX, és peça atractiva.

El Calvari del segle XVIII, pintoresc en la seua ubicació, rodejat d'un bosc de sureres, conté en l'interior de l'ermita una imatge del Crist i en l'exterior un atri amb tres arcades.

Destacar també el Llavador Municipal, amb un mirador habilitat sobre el cup (salt de l'aigua) de les restes d'un antic molí fariner, propietat del Duc de Medinaceli, oferix una de les vistes més boniques de l'horta, del riu i de la font de Sant Ambròs.

A la vora del riu Anna, un ample arc emmarca la Font de Sant Ambròs que brota als peus d'un retaule de ceràmica amb la imatge del Sant. I baix l'ombra dels oms, els paellers i unes quantes taules. Lloc ideal per a acampar.

Situats en la Solana, els Corrals, formats per arcades i un pati interior, antigament s'utilitzaven per a guardar els animals o com a magatzematge de les collites de temporada, que després s'assecaven (figues) o trillaven (blat) en les Eres . Més recentment els Corrals servien per a guardar els ramats dels pastors aragonesos transhumants.

Barranc de la Caritat cap a dalt trobem les restes dels Molins de Farina , moguts per l'aigua, que representen el testimoni històric de l'esforçada indústria artesanal dels habitants d'Aín. El Molí de Baix i el de Dalt (de Guintza o d'Enrique) encara es troben en bon estat, restaurats amb encertat gust com a cases d'estiueig pels seus propietaris.