La música popular arrelada amb el sentir del poble, estava formada principalment per:

• Jotes, Seguidilles i Fandangos de ritme paregut, amb diferències fonamentals amb l'entonació i els temes.
• I les Albades, cançons per a ser cantades abans de l'alba, primera claror del dia.

Els cantadors mentre passejaven pels carrers, anaven ajuntant-se. En Aín es cantava sobretot pel Nadal.

Els que cantaven les Jotes improvisaven sobre la marxa, així les lletres de les cançons arribaven a ser molt picants i grosseres, és molt coneguda "La Jota del Tio Mascarello".

Les Seguidilles podien estar en boca de les jóvens, en desig del estimat o en busca de bons jóvens.

Les lletres de les cançons podien estar en valencià, castellà, o mesclat, degut a la proximitat del castellà.

Els temes , molt variats, estaven dedicats a jóvens, a ciutats pròximes, a les festes, als treballs o a costums, com anar a per aigua a la font, llavar en el llavador, etc.

CANÇÓ

En el poble d'Aín n'hi ha fadrines
que a les roses fines s'han de comparar
que quan elles ixen a la plaça,
tenen molta gràcia,
pa eixir a ballar.

Els fadrins toquen les castanyetes,
i a totes les festes estan divertits
i els forasters que venen a obsequiar-nos
i també a alabar-nos que són molt complits.

Visca el pare Sant Ambròs
que en l'església és molt sabut.

Visca el Cristo del Calvari
que a tots ens done salut.

Entre el Jutge, el "Retor" i l'Alcalde,
més el secretari tot l'ajuntament
que procuren pel bé del poble,
si es que són hòmens de coneixement.

Lo primer és la carretera
que es obra primera de necessitat,
per a que vote tot el poble en massa
que cumpla i que faça el senyor diputat.

Deixeu estar de quimeres,
deixeu tot oblidat,
primer és la carretera
que la llum d'electricitat.