PRESENTACIÓ
SITUACIÓ
HISTÒRIA
ARTESANIA
FOTOS DEL POBLE
FOTOS ANTIGUES
SENDERS
COVES
FESTES
SERVICIS
AJUNTAMENT
VEÏNS
AGRAÏMENTS
ENLLAÇOS

ARTESANIA
  • El "tio" José "El Taponero": fabricació artesanal de bastons i objectes de suro.
Bastons del Tio José Tests de Suro
  • El vi es fa en bodegues particulars, per a consum propi.
Feu un clic per a veure-les amb més detall Toni en la seua bodega Vi Amadeo i Miguel premsant el raïm i separant la brisa del vi Ramon, Ana i Marisa xafant el raïm
  • Extracció artesanal de suro.
Suro apilat Miguel posan estaques
  • Producció artesanal d'Oli Verge d'Oliva. Quasi tota l'oliva es porta a l'almàssera d'Artana.
Olives
  • Les ametles i cireres es cullen o s'arrepleguen i es venen.
Ametles esteses en el carrer Cireres
  • Apicultura: mel, ciris,..Encara queda algun que altre rusc pel terme.
Ruscos d'abelles

INICI


TRADICIONS
BANDES DE MÚSICA D'AÍN

A principi del segle XX, el poble d'Aín fou capaç de formar una banda. Vicent Montoliu Marco, de la llegendària família dels "Dolçainers de Tales" en fou el fundador i primer Mestre de Música, però morí molt jove. Després, serien Mestres de la Música Ricardo Gil i David Marco. A mitjans dels anys vint la formació musical estava consolidada, i durà fins la Guerra Civil.

En la postguerra, i per iniciativa d'Eduardo Sorribes Salvador i Ricardo Piquer Ballester, entre altres, es reorganitzà la banda amb antics components, que a primeries dels anys cinquanta ja comptava amb jóvens músics que n'asseguraven la continuïtat. Tot i això, al final dels cinquanta començà la emigració dels jóvens. La banda, doncs, en trobar-se mancada de jóvens i no poder completar l'instrumentació mínima va desaparéixer a primers dels anys seixanta.


MÚSICA POPULAR

La música popular arrelada amb el sentir del poble, estava formada principalment per:

  • Jotes, Seguidilles i Fandangos de ritme paregut, amb diferències fonamentals amb l'entonació i els temes.
  • I les Albades, cançons per a ser cantades abans de l'alba, primera claror del dia.

Els cantadors mentre passejaven pels carrers, anaven ajuntant-se. En Aín es cantava sobretot pel Nadal.

Els que cantaven les Jotes improvisaven sobre la marxa, així les lletres de les cançons arribaven a ser molt picants i grosseres, és molt coneguda "La Jota del Tio Mascarello".

Les Seguidilles podien estar en boca de les jóvens, en desig del estimat o en busca de bons jóvens.

Les lletres de les cançons podien estar en valencià, castellà, o mesclat, degut a la proximitat del castellà.

Els temes , molt variats, estaven dedicats a jóvens, a ciutats pròximes, a les festes, als treballs o a costums, com anar a per aigua a la font, llavar en el llavador, etc.


CANÇÓ

En el poble d'Aín n'hi ha fadrines
que a les roses fines s'han de comparar
que quan elles ixen a la plaça,
tenen molta gràcia,
pa eixir a ballar.

Els fadrins toquen les castanyetes,
i a totes les festes estan divertits
i els forasters que venen a obsequiar-nos
i també a alabar-nos que són molt complits.

Visca el pare Sant Ambròs
que en l'església és molt sabut.

Visca el Cristo del Calvari
que a tots ens done salut.

Entre el Jutge, el "Retor" i l'Alcalde,
més el secretari tot l'ajuntament
que procuren pel bé del poble,
si es que són hòmens de coneixement.

Lo primer és la carretera
que es obra primera de necessitat,
per a que vote tot el poble en massa
que cumpla i que faça el senyor diputat.

Deixeu estar de quimeres,
deixeu tot oblidat,
primer és la carretera
que la llum d'electricitat.

INICI